ÒMICRON avui, al igual que Delta ahir, s’ha instal·lat a les nostres vides forçant-nos a caviar els nostres hàbits i projectes. Per això en aquests articles comencem a compartir les novetats referents a l’última variant de corona virus. Per justificar-ho n’hi ha prou amb considerar que la seva presència ja no és pas testimonial, és a dir detectada amb prou feines en persones que hagin viatjat als focus primigenis.
I com si amb això no n’hi hagués prou Òmicron (O) va camí, sorprenentment més aviat del previst inicialment, d’assolir la propagació comunitària a nombrosos països del globus terraqüi, entre ells molts del nostre entorn.
L’OMS ha comprès l’amenaça real (sanitària, social i econòmica) que això n’implica i l’ha ràpidament catalogada de Variant de preocupació (Variant of concern) pocs dies després d’ésser detectada.
En aquestes alçades dels esdeveniments a ningú li sorprendrà que, al igual que amb les altres variants durant els darrers dos anys, hi hagi de passar un temps de posicionament abans que la comunitat científica, els governs i la població en general, tinguem mitjanament clar l’abast de la nova crisi.
Les primeres evidències, referents a la seva capacitat de provocar nous contagis a escala massiva, semblen confirmats malauradament. N’hi ha prou amb considerar la dramàtica situació viscuda actualment al Regne Unit, França i els Països Baixos, on el nombre d’infectats ronda els 100.000 diaris. Remarquem que això succeeix no obstant l’alt índex de vacunació.
Per altra part les primeres evidències també suggereixen, i l’experiència sembla confirmar-ho, uns símptomes més lleus i uns índex de mortalitat menors, en comparació amb les variants anteriors.
Com és lògic en aquests casos, la informació s’anirà modificant i completant amb el pas dels dies, fruit de l’experiència i de les proves científiques. Per tant, això que en el present sembla cert i segur, ho hauríem de concedir un marge raonable de dubte, perquè demà podria confirmar-se en part o ésser del tot descartat. Així doncs, anirem actualitzant aquests reportatges.
El primer anunci de detecció d’una nova variant de SARS-Cov-2 va venir de Sud-àfrica el 24 de novembre passat, la qual cosa no implica necessàriament que aquest hi sigui el lloc de sorgiment. Pocs dies després n’arribaven rèpliques en el mateix sentit des de països de l’entorn geogràfic.
Els estudis precoços ja van desvetllar diferències notables amb l’actual variant encara predominant (Delta): mutacions molt més nombroses i diferencials que en casos anteriors (degudes a l’adaptació evolutiva del virus a noves condicions ambientals). La proliferació de mutacions fa preveure un comportament diferent amb propietats noves (símptomes associats a les noves formes de contagi, òrgans afectats, resistència a les actuals vacunes, etcètera).
La nova variant va ser anomenada Òmicron (tècnicament B.1.1.529).
Des d’aleshores els anuncis de detecció han continuat arribant des de diferents punts del planeta provant una ràtio de propagació fins ara desconeguda. La celeritat de l’expansió, en comparació amb variants anteriors, fa pensar en una velocitat de transmissió del contagi marcadament superior.
El posicionament de l’OMS és manté clar de cara a l’estratègia a seguir-hi: calen més vacunacions a dosi completa als països més pobres i menys terceres dosis de reforç als països rics. I és que mentre no s’assoleixen nivells d’immunització majoritaris pertot arreu, la possibilitat de noves variants immunes a les vacunes existents seguirà vigent.
Un clar exemple de la volatilitat inicial de les notícies el trobem en les informacions sobre el focus inicial de l’Òmicron. Ara sabem que podria haver-n’hi estat circulant desapercebudament per Europa des d’abans de la seva primera detecció a Sud-àfrica.
Això després que l’autoritat sanitària dels Països Baixos anunciés dos tests de diagnòstic positiu d’Òmicron entre els dies 19 i 23 de novembre passat. El que no s’aclareix és si aquests primers contagiats havien visitat recentment el con austral africà.
La presència de la nova variant als Països Baixos, tanmateix, no és tampoc la primera detecció tot i avançar-se al cas sud-africà. Més recentment encara l’OMS ha comunicat tenir ara coneixement d’un primer cas pels volts del dia 9 de novembre passat.
D’aquí sorgiria, al menys en part, una explicació plausible per a la invasió colpidora d’Òmicron: hi hauria estat circulant nombrosos dies d’incògnit i per tant sense mesures de contenció.
De fet la nova variant ja és present i de camí a la transmissió comunitària a noranta països del món. La incidència és notablement alta a l’hemisferi nord, afavorida per les baixes temperatures hivernals.
A Europa el contagi és aclaparador sobretot al Regne Unit, Alemanya, els Països Baixos i Escandinàvia. Els governs ja comencen a tornar a l’aplicació de les mesures més dràstiques com els confinaments i la cancel·lació de vols internacionals.
A Amèrica la incidència és especialment greu als Estats Units on la nova variant ja hi desplaça l’anterior Delta.
A casa nostra aquest relleu s’hi espera, actualment, per a abans de cap d’any (fa pocs dies se’n parlava del gener de 2022).
