A MESURA que els dies van passant la nova variant de coronavirus ens en va presentant credencials. Propagació a velocitat de creuer. Perillositat més moderada. Distribució poblacional de contagis força més transversal amb abastament més ampli dintre de cada franja d’edat. Trasllat de la càrrega sanitària cap al centres d’atenció primària. Diferents indrets preferents de localització de la infecció dins del cos humà. Diferents símptomes de contagi. Escurçament del temps d’incubació. Etcètera.
Gran part de la credencial, però, encara n’és en blanc: una dada remarcable és que hi som davant d’un tot recent aparegut.
L’Òmicron amb prou feines hi ha fet els primers minuts del seu tot primer acte.
Ningú no sap l’extensió d’aquesta nova fase de lluita contra el coronavirus. Hi ha un munt d’incògnites que se n’aniran desvetllant a mesura que els fets se’n vagin desenvolupant.
Tanmateix ja s’hi albira clarament que aquesta fase de la guerra contra el coronavirus s’hi lliurarà en nous fronts de batalla addicionals.

AMB VENT A FAVOR per la multiplicació d’interaccions socials arran les festes del desembre, la nova variant de coronavirus se n’expandeix actualment sense control sobretot per l’hemisferi nord. Les baixes temperatures hivernals, el natural desconcert de les administracions davant els nous desafiaments. L’extensió de l’impacte multilateral d’una nova onada. La inexistència d’estratègies específiques per combatre una variant que des del primer moment s’ha descrita com a molt més prolífera en mutacions. El desgast de recursos (començant pel personal sociosanitari després de més de dos anys consecutius de lluita sostinguda amb tan sols petites treves intermitents).
Tot això plegat, i encara la incertesa de no en sabem què més, perquè quan els nivells de vacunació feien preveure el doblegament de la pandèmia, ens hi arriba una nova variant que ens colpeja amb renovada virulència i ens hi retrotrau als pitjors moments de fases anteriors.

EFECTIVAMENT, n’estem veient com la nova capacitat de contagi supera amb diferència les desplegades per anteriors coronavirus. Si fa pocs dies el nombre d’infectats comptabilitzats als centres de salut es duplicaven en un interval de dos a tres dies, avui a Catalunya s’hi notifiquen 24.000 nous infectats en un sol dia. A França i el Regne Unit ja hi superen els 100.000 amb escreix.
Aquesta progressió desenfrenada representa un gran desafiament per als sistemes sanitaris dels països més desenvolupats i una situació d’emergència descontrolada per als menys.
Una emergència inicial potser en algun punt llunyà del globus terraqüi què tanmateix aviat ens n’hi haurà arribat perquè el món de les pandèmies no entén de fronteres. Els problemes globals només poden afrontar-se amb possibilitat d’èxit amb solucions globals. Les altres estratègies només suposen un costós ajornament a curt o mitjà termini molt més perjudicial.

SI ELS CONTAGIS continuen creixent exponencialment grans sectors de la població hauran de confinar-se.
A Europa els governs n’encaren el desafiament fent-ne servir, naturalment, les mateixes mesures desplegades en campanyes anteriors amb diferents graus de rigorositat segons la gravetat local.
Entre les menys populars els aïllaments en principi des de deu dies per a simptomàtics de qualsevol variant de Covid-19. Els contactes estrets de positius també han de fer quarantena.
El concepte de responsabilitat individual n’agafa un nou impuls davant la gravetat del nou embat pandèmic.
Termes com a ” país de risc “ tornen als titulars amb les conseqüents repercussions polítiques i econòmiques. Els suggeriments de no viatjar als indrets més afectats i la cancel·lació de vols tornen a sortir a la palestra.

UN DELS FENÒMENS que tendeix a aguditzar-se’n és l’absentisme. Les baixes laborals per mor del coronavirus creixen proporcionalment al nombre de contagis detectats, és a dir, a la velocitat de propagació de la malaltia.
Així una de les conseqüències més paleses de la nova onada és la mancança de personal de treball.
No tots els serveis són factibles de realitzar-se’n de manera no presencial ni tampoc tothom no pot teletreballar.
Cal doblegar aviat la corba de contagi per evitar-ne retallades i fins i tot el tancament de serveis essencials, per exemple sectors del propi sistema sanitari.
L’escurçament de quarantenes podria resultar-hi una arma de doble tall.
Les administracions de salut aleshores es veuen obligades a redistribuir-ne les tasques i les llistes de pacients segons la disponibilitat deficitària de les infraestructures existents.

EL BINOMI contagi-quarantena, però, no reconeix fronteres. Els serveis de seguretat, l’educació, els transports de persones i mercaderies. els esports. l’oci, la cultura i un llarg etcètera globalitzat.
Ara més que mai ens calen mesures intel·ligents i creatives que actuïn com a tallafoc.
Altrament l’Òmicron podria abocar-nos també a una nova crisi econòmica i fins i tot a un procés de col·lapse del funcionament dels serveis essencials.
