L’IMPACTE 5G | Densitat de connexió massiva II

 

Les xarxes 2G i 3G van cedint ràpidament espais de freqüència a l’espectre radioelèctric a mesura que les empreses proveïdores es reorganitzen per servir-hi la nova tecnologia. Les ones electromagnètiques a bandes de freqüència baixa poden abastar-hi cents de quilòmetres. També presenten l’avantatge de superar millor els obstacles físics i, per tant, són ideals per estendre-hi la cobertura 5G tant a l’entorn urbà com al rural.

Els processos d’adopció 5G són graduals, no tant com els anteriors tot i que trigaran anys, perquè l’adaptació al nou ecosistema, que és d’una gran complexitat, ha de ser el més funcional i fluïda que sigui possible. A més, la pandèmia i el teletreball, fenòmens globals, han abonat el camí de la conversió.

Els equips i les infraestructures antigues hauran de conviure temporalment amb les modernes de igual manera que ho faran els propers anys la 4G, la 4G LTE, la 4G LTE-A (Long Term Evolution Advanced) i la 5G. Els costos de migració de les organitzacions han de adir-se, en la majoria dels casos, amb el volum de negoci previst (sovint aquest criteri decideix els canvis tot i ésser palès que els pioners sempre gaudiran d’un millor posicionament de mercat).

De totes maneres, des d’una perspectiva tecnològica i amb l’horitzó mitjà, l’estàndard 4G hi ha arribat al límit de les seves capacitats. La  IoT (1), exigeix unes capacitats de processament de dades substancialment superiors a les actuals.

 

success-2081168_1280

 

Aquestes limitacions són paleses en zones d’alta concentració. La cobertura 4G sovint és insuficient als centres de les grans ciutats, per exemple, on la proliferació de gratanúvols hi suposa un laberint d’interferències per la difusió d’ones. On els materials de construcció, doble vidre per exemple, i la dificultat per instal·lar les antenes en suposen dificultats afegides.

Limitacions sobretot en zones superpoblades quan, degut als esdeveniments i a l’hora punta, la concentració humana suposa un augment ingent de connexions d’antena. Aleshores no és pas tan senzill enviar un missatge o compartir un selfie hi estant als grans centres comercials, concerts, administracions, campus universitaris, estadis, etcètera. 

Pensem-hi per exemple en els col·lapses de xarxa durant els terminis de sol·licitud d’ajudes econòmiques estatals, o de vacunació, en temps de pandèmia. 

Però no només això. A tots els àmbits (indústria, logística, finances, comerç, la llar fins i tot), la 4G sovint s’hi entrebanca a l’hora de la multi-gestió digital. Hi han retards, interrupcions o impossibilitat per connectar-hi. L’eficiència 4G davalla ràpidament amb l’augment del nombre de connexions. Hi arribant aviat al punt crític del tall de servei.

 

concert-2527495_1280

 

Per donar resposta al desafiament IoT cal una nova infraestructura de xarxa. No només un augment de la velocitat de transmissió sinó una nova arquitectura (maquinari + programari + millores infraestructurals) de xarxa que obre pas a d’altres avenços. El desplegament 5G de Verizon, per exemple, ja utilitza la innovadora tecnologia mmWave (d’ona mil·limètrica), tot junt amb el desplegament massiu d’una xarxa de fibra 100% òptica. Altres operadors de telecomunicacions opten per l’ús de les bandes de freqüència més baixes de l’espectre. Les velocitats hi davallen però s’obtenen millores significatives de cobertura, sobretot als grans nuclis urbans.

El ventall de noves oportunitats és tan ampli que podem preveure què la 5G no només no ve a pal·liar les limitacions 4G. N’obrirà, a més, portes a forces innovacions, moltes de les quals encara hi són per desenvolupar-hi. Els visionaris asseguren que la pregunta encertada no n’és pas què és el que podrem fer amb la 5G, sinó més aviat: “Què és el que amb la 5G no podrem fer-ne?”

N’hi ha més de deu-mil milions d’aparells digitals mòbils connectats globalment en xarxa a dia d’avui. El pronòstic es dispara fins als seixanta mil milions (60.000.000.000) l’any 2025, és a dir, demà mateix. L’establiment de la IoT massiva és el potent motor darrera l’explosió. Una internet de les coses que hem de veure com l’eina adient per reduir la ineficiència i solucionar greus problemes pendents. L’escalfament del planeta, la economia sostenible, les energies renovables, el reciclatge, la eliminació de fronteres i distàncies. De fet, a mitjà termini, cap sector de l’activitat humana no podrà sostreure’s a l’onada 5G. La indústria, la salut, l’energia, els mitjans de transport, l’agricultura, el comerç, l’educació, les administracions, les finances, la defensa, la llar, l’aeronàutica. Tots n’experimentaran una empenta de digitalització sense precedents.

L’impacte econòmic i laboral global també serà demolidor. S’espera que la infraestructura 5G mogui al voltant de quinze trilions de dòlars l’any 2035. Què doni suport, a més, a uns vint-i-cinc milions (25.000.000) de llocs de feina.

 

walkalator-2590536_1920

 

Tot això sustentat en bona part per l’augment del nombre de connexions de dispositius que n’inclou la nova 5G. A les antenes 4G es poden connectar-hi alhora fins a quatre-mil gadgets per quilòmetre quadrat. A les 5G aquest nombre es dispara fins al milió. Això és possible perquè, la freqüència d’ones de ràdio 5G (28GHz) és molt major que la utilitzada per la 4G (700 MHZ – 2500 MHz). Per tant, sent-hi molt més petites, les ones 5G poden desplaçar-se amb densitats molt superiors, transportant-hi majors quantitats d’informació i possibilitant l’increment de connexions.

D’aquí que a la llar podríem tenir-hi connectats molts més aparells digitals dels que mai no en tindrem. De fet, cents d’ells funcionant-hi adientment alhora. A les instal·lacions més complexes, administracions, fàbriques, tot i que siguin concentrades en zones comunes, el nombre de dispositius connectats arribarà a diversos milers per a cadascuna d’elles.

Insistim en la qualitat de l’acompliment que tan sols la cinquena generació pot oferir-ne: latències increïblement baixes, continuïtat de transmissions, intercanvis i processament de dades a velocitats de vertigen. Tot això independentment del nombre d’aparells actius alhora.

 

smart-3872063_1920

 

Així com el telèfon intel·ligent amb la 3G, ara en tindrem la llar, el cotxe, la salut, la fàbrica, etcètera, d’intel·ligents. La sincronització dels gadgets donarà pas als ens intel·ligents. El macro cas de la ciutat intel·ligent és particularment rellevant perquè tothom hi haurà d’adaptar-se al nou entorn urbà. El tren, el cotxe, les càmeres de seguretat, els semàfors i d’altres aparells de control i vigilància, tots hi incorporaran sensors digitals. Aquests, a la vegada, interactuaran intercanviant-ne informació connectats a les xarxes 5G. Tot plegat gràcies a la nova capacitat de gestionar quantitats enormes de dades (Big Data) (2) a temps real.

El resultat hi serà una ciutat monitorada molt més eficientment, més segura i més ordenada. L’experiència de trobar-hi aparcament o escollir-hi la millor via d’accés o sortida es durà a terme d’una manera eficient. Es reduiran considerablement els temps de recerca i d’espera. Estalviarem  combustible. La via directa implicarà menys desplaçaments, menys sobrecàrrega de carrers i per tant menys accidents de trànsit. Reducció de gasos d’efecte hivernacle, per tant.

Part de les noves xarxes 5G es programarà per gestionar automàticament les emergències, la resposta a les incidències serà més ràpida i eficaç. L’eficiència també hi arribarà als mitjans de transport, ara autònoms i interconnectats (pensem en  transbordaments), molt més fiables i segurs.

El desafiament de la integració de la nova IoT i de la internet de les persones ja hi és aquí, formant part activa de la nostra realitat quotidiana.

Benvinguts al present 5G!

 

(1) L’impacte 5G | Densitat de connexió massiva (I)

(2) Big Data: revolució i nova era

streets-1245826_1920

Ens veiem a Twitter !