A l’article homònim anterior hi anunciàvem que la logística Covid-19 presenta particularitats noves. Trets específics i desafiaments mai vists que requereixen solucions innovadores. Productes de laboratori especialment sensibles que posen a prova la eficiència del sistema de distribució davant la gravetat de l’actual pandèmia.
El fet que la ubicació dels centres de rebuda i distribució, des d’on s’envien els carregaments cap als punts de vacunació, es mantinguin en secret absolut ja ens en dóna una idea de la sensibilitat de la infraestructura. Es tracta de hubs des d’on es destinen els carregaments cap a centenars de centres de vacunació. Hubs on s’hi aplica una gestió administrativa precisa i puntual dels enviaments rebuts per tal d’assegurar-se una estada mínima: tan sols el temps estrictament necessari per a la reassignació de destí en les condicions de seguretat establertes. El lema d’aquestes instal·lacions és “estoc zero”. Per això cal disposar de la maquinària de distribució a punt pel moment exacte quan la comanda hi arribi. Tot enllestit per preparar-la i despatxar-la sense pèrdua de temps. D’aquests minuts ben aprofitats depenen vides humanes.
Cadascuna de les vacunes (Moderna, AstraZeneca, Pfizer i Janssen) han d’ésser traslladades en condicions de seguretat diferents. Un error d’assignació de tractament logístic pot causar-ne la pèrdua de nombroses dosis. La Pfizer, per exemple, ha de conservar-se a -80º Celsius fins al hub. Des d’aquí fins el centre de vacunació però, viatja en procés de descongelació controlat per ser-hi punxada al temps previst. Durant tot el periple les condicions del carregament es monitoren permanentment per tal d’assegurar les condicions d’efectivitat estipulades pel fabricant.
El seguiment geogràfic també és constant i precís. En cas de fallida d’un congelador, per exemple, les dosis es traslladarien a d’altres prevists especialment per casos d’emergència. El període de caducitat de cadascuna de les vacunes també afegeix exigències de control al ja complex sistema logístic.
L’esforç tanmateix és ple de sentit: el disseny permet que les centenars de dosis que hi arriben avui siguin punxades l’endemà en les condicions d’efectivitat necessàries per assolir en el temps previst la immunitat de grup.
Si encara posem-hi l’ull al passat, a la història de les pandèmies, i si ens en demanem per semblances i diferències amb el present, podrem comprendre l’interès creixent de les administracions públiques i privades en la tecnologia Blockchain.
Les vacunes Covid-19 s’han desenvolupat en temps de vertigen. D’absolut rècord. Mai abans la recerca d’una solució farmacològica s’havia portat a terme amb èxit en aquests terminis. Cap de les epidèmies del passat mai no hi havia rebut aquesta velocitat de resposta. Tampoc mai, però, les possibilitats de contagi s’havien vist tan potenciades per la interconnexió global d’un món sense fronteres.
En aquest punt en tenim aleshores diverses vacunes eficients amb una eficiència variable per a la mateixa variant del virus. L’aparició de noves exigeix una solució, què a més de ràpida i contundent, sigui global.
I és que els problemes globals necessiten solucions globals, En aquest cas, cadenes de distribució que involucrin xarxes públiques i privades interconnectades per executar aplicacions de logística basades en la tecnologia Blockchain.
Amb els mètodes tradicionals la resposta difícilment comptarà amb els dos requisits indispensables de rapidesa i globalitat. Prerrogativa perillosa perquè mentre el virus sigui actiu en qualsevol racó del planeta tots i totes hi serem exposats. I el que és pitjor encara, la possibilitat de l’aparició de noves variants serà inexorable. Això vol dir que les vacunes actuals podrien resultar obsoletes per protegir-nos-en.
El trets principals del repte Covid-19 rauen en l’inesperat, la globalitat i la rapidesa d’expansió de la pandèmia.
Hem de reconèixer que no hi érem preparats.
Un any i mig després de l’esclat veiem com sempre n’hi hem anat un pas enrere.
La tecnologia Blockchain ens dóna l’oportunitat de posar-nos al capdavant d’aquesta cursa contrarellotge.
Sobre quines bases, però, diem que la tecnologia Blockchain hi és preparada per assolir-ne el repte?
Breument exposat, cadascun dels blocs que hi componen la cadena en té associades tres propietats bijectives: la informació que conté (depenent-ne de l’aplicació desenvolupada sobre la tecnologia blockchain), la identificació o l’emprempta del propi bloc i la identificació del bloc anterior.
Aquestes credencials de bloc són claus alfanumèriques en correspondència biunívoca i per tant no s’hi poden duplicar, S’anomenen hash i són algoritmes criptogràfics calculats segons el contingut específic de cada bloc. D’aquesta manera la cadena de blocs és alhora una cadena ordenada de claus alfanumèriques úniques. Qualsevol canvi de credencial de bloc n’alteraria la totalitat de l’encadenat de manera que el sistema la reconeixeria com una cadena diferent.
Per tant, si algú volgués piratejar un bloc per canviar-ne la informació hauria necessàriament d’introduir-hi un nou hash i per tant els nodes de control en donarien l’alarma. El seu intent de frau hi seria per tant ben aviat descobert, exposat i rebutjat.
El primer bloc de la cadena, bloc gènesi, és evidentment l´únic que no en té empremta del bloc anterior. Tots els altres blocs n’hi porten la pròpia i a més la del bloc anterior, ambdues pròpies i intransferibles, al que hi són acoblats.
En cas de voler alterar de manera fraudulenta el bloc, diguem-ne cinc, el pirata informàtic hi hauria de substituir-ho i acoblar el nou al quatre. La seva feina ja entrebancada per la raó abans explicada, ara a més, s’hi troba amb la impossibilitat de descobrir el hash del bloc quatre.
Davant aquesta mena de sabotatge el programari basat en la tecnologia blockchain genera en temps real una alerta que es distribueix per tota la xarxa de control impedint-ne el consens majoritari dels nodes i per tant impedint-hi l’operació fraudulenta.
Així la tecnologia blockchain assegura la inviolabilitat del registre de bloc. Un registre que conté en el nostre cas les dades d’un enviament de vacunes. Quantitats, partides, origen i destí, dates de caducitat, dades de control en temps real de les condicions de transport, funcionament dels equips d’emmagatzematge, possibles incidències i solucions previstes, etc.
Tot ha de funcionar com un rellotge d’alta precisió perquè de l’èxit d’aquesta campanya global depèn la salut, l’economia i les condicions vitals de tots i totes.
