Als articles precedents hem vist alguns dels principals factors productors de canvi climàtic. Ens toca viure una època difícil marcada per la Covid-19, una pandèmia de la qual encara els orígens no han estat científicament comprovats. Tot i així, entre les teories posades sobre la taula, en va agafant empenta el canvi climàtic com a causa principal. De moment una resposta lògica tot i que a priori.
Però, cal plantejar-se alhora: ¿i quines són les causes del canvi climàtic? Aquesta pregunta sí que ja en té resposta a posteriori, és a dir, prou confirmada per l’experiència. És tracta de les emissions de gasos d’efecte hivernacle directament associades als mètodes de producció, consum i transport. El progressiu procés de desforestació de les zones verdes més esteses i denses, els anomenats pulmons de la Terra. Les tècniques insostenibles de generació d’energia i de producció d’aliments. La gestió altament contaminant dels residus químics, sobretot fertilitzants i plàstics. L’ús desmesurat i descontrolat dels medis de transport. Tots ells, entre d’altres, hi són als arrels d’un canvi climàtic que és el major motor de destrucció d’hàbitats naturals que n’hem generat els humans. (1)
De verificar-se ,doncs, que el canvi climàtic hi és darrera la gènesi de la Covid-19, no hi és difícil col·legir-hi que, sent els humans els causants del canvi climàtic, també ho seríem de la pandèmia.
(1) Aquesta mateixa segona setmana d’agost de 2021, la WMO (World Meteorological Organization), organisme supervisor de la evolució del canvi climàtic, advertí la Unió Europea que li caldrà ésser preparada per esdeveniments derivats del progressiu sobreescalfament de la Terra. Ho feia degut als recents episodis registrats a la zona mediterrània. En efecte, a principis d’agost, a la ciutat siciliana de Siracussa s’hi van assolir els 48,8ºC, la màxima temperatura mai no registrada al vell continent. La onada de calor s’ha estès a tot el sud d’Europa, a Turquia i al nord de l’Àfrica, amb tot un seguit de conseqüències catastròfiques associades. S’hi han multiplicat nombrosos incendis de grans magnituds. Aquestes catàstrofes medi ambientals, entre d’altres conseqüències desastroses, destrueixen els hàbitats naturals de moltes espècies que es veuen forçades a migrar, portant-ne amb elles les seves càrregues virals.
El sobreescalfament engega al planeta un procés de destrucció d’ecosistemes. Això força les espècies hi estant a desplaçar-se cap a zones més fredes o més humides, en general. Desplaçaments per noves rutes d’exploració, per tal d’assegurar-se la pervivència. Aquest moviment desprogramat per indrets desconeguts suposa necessàriament la multiplicació d’interaccions amb noves espècies. S’hi produeixen doncs unes trobades, uns encreuaments entre individus d’ecosistemes diferents que mai abans no s’hi havien barrejat. Conseqüentment, uns intercanvis directes de fluids corporals amb les càrregues de gèrmens corresponents.
D’aquesta manera els desplaçament forçós degut al canvi climàtic també hi sacseja el món microscòpic dels virus. Els microcosmos virals també sofreixen l’efecte dòmino originat al món macroscòpic perquè els gèrmens dels nouvinguts n’encomanen els residents i viceversa. Les noves menes de mutacions hi troben el brou de cultiu necessari. El món, fins ara equilibrat, de cossos i anticossos, de virus i antivirus, sofreix un terratrèmol de conseqüències impredictibles.
Aquesta revolució bacterial i viral no es limita al món animal, fent-ne fora l’home, perquè l’ésser humà també forma part de la geografia i de la cadena alimentària.
Un membre de carnívor, a més a més.
La criança massiva d’animals en granges industrials per al consum humà no hi resta fora del problema. Tal i com es practica actualment, incloent-hi bona part dels països desenvolupats, en suposa també un brou de cultiu per a l’aparició de noves mutacions i per al sorgiment de nous virus. La massificació, per exemple, de milers i milers d’individus nascuts i criats en petites gàbies apilades dins enormes naus tancades comporta l’oportunitat perfecta per al contagi generalitzat. Cal reforçar les prevencions per minimitzar-hi els riscs. En aquest sentit, la política de criança d’animals en captivitat a gran escala i els controls conseqüents, hi són actualment damunt la taula de la Unió Europea. Es busca estendre significativament la criança a l’aire lliure, establint-hi percentatges mínims per establiment, a tots els països membres.
La cria a gran escala actual de bestiar en captivitat produeix gasos d’efecte hivernacle que contribueixen significativament al sobreescalfament del planeta. El consum de productes carnis i lactis derivats s’ha vist multiplicat les darreres dècades per factors poblacionals. El creixement demogràfic de la població mundial. La creixent concentració de les fonts de treball, i per tant de la gent, a les ciutats. La mena d’alimentació ràpida que l’estil de vida hi imposa. El creixement del poder adquisitiu de societats en vies de desenvolupament. Tots factors que abonen una demanda de consum que va augmentant globalment any rere any. Les mesures dirigides a mitigar el problema passen pel desenvolupament de polítiques d’eficiència de gestió de producció per a reduir-hi les emissions.
