El rol del canvi climàtic com possible multi-factor desencadenant de la Covid-19 també es pot explicar a través dels canvis d’hàbits biològics d’animals i plantes. Hem vist com la nova interacció entre espècies abans separades en fomenta la transmissió de gèrmens. Una transmissió inèdita en el sentit que els organismes hi participants pertanyien a ecosistemes abans aïllats l’un de l’altre. Aleshores, amb la interacció hi té lloc un sacsejament dels sistemes de defensa antiviral de ambdues espècies (evidentment estem plantejant un model molt simplificat amb només la participació de dues espècies, quan la realitat és caracteritza per la multiplicitat).
En aquest sentit, quan una espècie, que al llarg de milions d’anys d’evolució havia assolit l’equilibri immunològic amb els gèrmens del seu entorn, es veu forçada per motius de supervivència a migrar, es transforma en un factor de desequilibri viral on sigui que hi vagi. Aquesta, com hem vist en articles anteriors, podria ser la causa darrera l’aparició de la Covid-19 al sud de la Xina. En aquest cas l’espècie vehicle en seria una subfamília de ratpenats.
Els exemples, però, en aquestes alçades del procés de sobreescalfament, d’espècies obligades a abandonar l’hàbitat natural en són força nombrosos. Més avall, per tal d’establir-ne un paral·lelisme, exposem un altre cas de migració amb conseqüències evidents per als ecosistemes.
Amb el progressiu sobreescalfament del planeta el pol boreal sofreix un procés de desgel continu. La gran proporció del fenomen, que mai abans no s’havia registrada, ha vingut modificant notablement el paisatge polar al llarg de les últimes dècades. Amb el canvi de fase de l’aigua, l’element bàsic de l’ecosistema, i alhora amb l’increment continu de la temperatura de l’aigua líquida, totes les espècies hi estant veuen dràsticament modificat el seu hàbitat natural. Moltes no són capaces d’adaptar-se i desapareixen. D’altres, no trobant-hi les condicions naturals ni els aliments, es veuen forçades a migrar.
L’exemple de l’os blanc o polar en parla per si mateix. L’espècie adaptada físicament, des del punt de vista ecològic, bacteriològic i viral, a l’entorn extremadament fred del Pol Nord, ha emprès el camí cap al sud per tal de trobar-hi mitjans de supervivència. La migració sembla més aviat causada per la recerca d’aliments que no pas per motius climatològics ja que en la seva ruta d’exploració l’os hi anirà experimentant temperatures superiors.
Això no obstant, en el seu hàbitat natural ja no hi troba la climatologia adient per mantenir-ne el cicle vital. A l’oceà Àrtic hi regna la confusió meteorològica i l’os polar ja no pot desxifrar-ne els senyals de la natura què l’indiquen els temps de la reproducció, els temps de retirar-se a hibernar-hi, etcètera. Ara n’ha perdut les directrius de la natura. La brúixola espatllada, l’os hi marxa desorientat. I per acabar-ho d’adobar, segons explicàvem, a l’hora d’alimentar-se, no hi troba els peixos, les morses i les foques, les guineus blaves i les llebres, etcètera. La situació d’extrema necessitat li ha expulsat de casa seva. El seu pas per noves rutes d’exploració i la seva presència fora del pol àrtic, per exemple en terres del nord del Canadà, s’ha vingut registrant de manera creixent any rere any. Aquesta resposta migratòria de la Naturalesa davant el desafiament del canvi climàtic, sostenen els científics i ecologistes. ha d’ésser considerada un patró que d’altres espècies repetiran.
Una de les possibles rutes del viatge de supervivència cap al sud porta l’ós polar a la Colúmbia Britànica al nord-oest del Canadà. En aquesta regió s’hi troba amb un altre os. L’os Grizzly (subfamília de l’os bru) què al llarg dels darrers segles, i patint-ne un procés continu de migració degut a la forta urbanització de la costa oest, s’hi ha venint traslladant cap al nord.
Els registres de població de fauna de la regió demostren que els grizzlies s’hi han establert. Això perquè el procés d’urbanització n’ha trobat l’aturador en les condicions climàtiques extremes creixents cap al Pol Nord. Tot i així les perilloses incursions dels grizzlies a la recerca de qualsevol mena de queviures s’hi repeteixen sovint. A les zones suburbanes o properes a les poblacions sovint s’hi poden observar individus famolencs menjant dels contenidors d’escombraries.
La trobada d’ambdues espècies, l’os blanc i l’os Grizzly, n’estableix un antecedent què, segons els experts, anticipa d’altres que es produiran cada vegada amb més freqüència. Veiem aquest clar i actual exemple d’interacció arrelat en el canvi climàtic.
Per una banda l’os Grizzly, fins l’arribada de l’os Polar adaptat a les condicions medi ambientals, és molt més versàtil que l’os foraster. Això perquè les condicions naturals del seu habitat també són força més variables. Mentre què per a l’os Polar, resident en una regió definida per temperatures extremadament baixes, tot hi és de nou a la Colúmbia Britànica. Per tot plegat cauria esperar-hi que l’os natiu n’estigués molt més preparat per l’inexorable procés de selecció natural que s’hi ha desfermat.
Tot això plegat, en un context molt més complicat per a l’os nouvingut. Els grizzlies almenys continuaran vivint en la mateixa regió que ja en coneixen prou bé. A més a més la seva capacitat evolutiva s’ha vingut exercitant durant els darrers segles de pelegrinatge, on s’ha demostrat que el seu cicle vital es d’apte des del nivell del mar fins a les muntanyes més acimades.
La dieta de l’os Polar, què per motius de proliferació de flora i fauna ja n’era de mols més restringida, es veu impossible als nous territoris. Mentre que els grizzlies, què són d’omnívors, conservaran la seva dieta de peix, de petits i mitjans mamífers, de tot tipus de fruits silvestres, l’os Polar no hi trobarà cap plat de la seva.
Doncs bé, com ho registra la foto de dalt, les dues espècies hi han encetat un procés de fusió. La nova espècie es denomina, de moment, l’os Grolar.
Fent-ne abstracció de l’espècie, i considerant l’exemple exposat com a model d’aparició i de transmissió de nous virus, veiem que la raça humana hi és molt probablement exposada a la repetició d’esdeveniments del mateix caire que la Covid-19. En aquest cas tot indica que l’espècie vehicle són els ratpenats. En efecte, el model de l’os Grolar es mantindria, tot i que en comptes del sorgiment d’un os híbrid n’hauríem un de ratpenat. El descobriment, aleshores, d’una nova varietat de ratpenat al sud de la Xina, epicentre de l’actual pandèmia, en confirmaria la teoria.
Creiem que una conclusió bàsica de tot plegat és la necessitat urgent de lluitar contra el canvi climàtic. D’espècies amb possibilitat d’interacció amb la raça humana, què podrien vehicular-hi nous virus per als quals no tenim antídot, n’hi ha d’innombrables. Pensem-hi, per exemple, en la possibilitat de transmissió mitjançant la picadura del mosquit. Les tasses de contagi en podrien multiplicar-se de tal manera que els estralls foren incomparablement superiors.
De raons per a actuar-hi ja, en tenim prou.
