Mes: agost de 2021

EL CANVI CLIMÀTIC COMPRÈN CERTAMENT ELS LLINDARS DE TEMPERATURA DE SOBREESCALFAMENT, ELS FENÒMENS CLIMATOLÒGICS EXTREMS I ELS PROCESSOS DE DESERTIFICACIÓ I DESGEL. UN EFECTE CONSTATAT I PREOCUPANT, DEL QUAL LAMENTABLEMENT NO SE'N PARLA GAIRE, ÉS LA MODIFICACIÓ DE L'EQUILIBRI NATURAL. La natura, de la qual, com a gènere, hi som els administradors responsables principals, és un sistema complexo de múltiples interaccions què, en major o menor grau, condicionen el funcionament del tot. Tota causa hi té el seu efecte, tot efecte torna a generar-hi una causa. Tot i l'ordre generalitzat hi regnant a la casa, a la cuina, tot es mou. Res no hi és quiet a la natura. Tot és en un constant moviment motivat pel tancament dels equilibris i els conseqüents processos tendents a restablir-lo. Ara mateix al nostre voltant s'hi desenvolupen milions d'aquests processos què tenen lloc tant als mons macroscòpics com als mons microscòpics. Una generació continua  d'estats inicials de desequilibri què n'engeguen uns processos continus, que poden...

El rol del canvi climàtic com possible multi-factor desencadenant de la Covid-19 també es pot explicar a través dels canvis d’hàbits biològics d’animals i plantes. Hem vist com la nova interacció entre espècies abans separades en fomenta la transmissió de gèrmens. Una transmissió inèdita en el sentit que els organismes hi participants pertanyien a ecosistemes abans aïllats l'un de l'altre. Aleshores, amb la interacció hi té lloc un sacsejament dels sistemes de defensa antiviral de ambdues espècies (evidentment estem plantejant un model molt simplificat amb només la participació de dues espècies, quan la realitat és caracteritza per la multiplicitat). En aquest sentit, quan una espècie, que al llarg de milions d'anys d'evolució havia assolit l'equilibri immunològic amb els gèrmens del seu entorn, es veu forçada per motius de supervivència a migrar, es transforma en un factor de desequilibri viral on sigui que hi vagi. Aquesta, com hem vist en articles anteriors, podria ser la causa darrera  l'aparició de la Covid-19...

Als articles precedents hem vist alguns dels principals factors productors de canvi climàtic. Ens toca viure una època difícil marcada per la Covid-19, una pandèmia de la qual encara els orígens no han estat científicament comprovats. Tot i així, entre les teories posades sobre la taula, en va agafant empenta el canvi climàtic com a causa principal. De moment una resposta lògica tot i que a priori. Però, cal plantejar-se alhora: ¿i quines són les causes del canvi climàtic? Aquesta pregunta sí que ja en té resposta a posteriori, és a dir,  prou confirmada per l'experiència. És tracta de les emissions de gasos d'efecte hivernacle directament associades als mètodes de producció, consum i transport. El progressiu procés de desforestació de les zones verdes més esteses i denses, els anomenats pulmons de la Terra. Les tècniques insostenibles de generació d'energia i de producció d'aliments. La gestió altament contaminant dels residus químics, sobretot fertilitzants i plàstics. L'ús desmesurat i descontrolat dels medis de...

Dinou anys abans de l'esclat de la Covid-19, posant-ne un antecedent que no ha de caure en l'oblit al moment de recercar-n'hi l'origen, va sorgir al sud-est asiàtic una d'altra pandèmia: l'anomenada SARS-CoV. L'espècie animal transmissora hi seria la civeta, mamífer carnívor vastament escampat al sud de la Xina, l'Índia i la Indoxina. Des de la seva emergència i primers estadis de propagació, al novembre del 2002 a la ciutat xinesa de Canton, es va propagar ràpidament per una trentena de països, els més afectats dels quals a l'Àsia, Europa, Nord-Amèrica i Sud-Amèrica. Hi va infectar al voltant de vuit-mil cinc-centes persones, sent-hi causa de la mort d'un miler aproximadament. El brot global va ser contingut mitjançant el desenvolupament i l'aplicació d'una estratègia sanitària que hi incloïa les següents iniciatives. Activació d'un sistema d'alertes sanitàries a viatgers a les zones de risc i als possibles contactes estrets. Coordinació  de centres sanitaris d'emergència les vint-i-quatre hores del dia, els set dies...

Mentre la pandèmia de la Covid-19, síndrome respiratòria aguda greu (SARS), continua el seu procés global d'expansió (a data d'avui dos-cents milions d'infectats), la comunitat científica avença en el coneixement dels protocols de lluita contra la malaltia. L'agent responsable és un virus d'ARN amb embolcall víric de la família Coronaviridae (subfamília Orthocoronavidae), anomenat SARS-CoV-2. És tracta d'un virus nou, el setè coronavirus conegut capaç d'infectar humans. Presenta una semblança d'estructura biològica del setanta per cent (70%) amb el SARS-CoV, raó per la qual alguns científic plantegen la possibilitat que el primer sigui una soca del segon. Altres, tanmateix, descarten aquesta teoria perquè ambdós virus mantenen alhora diferències significatives i de fet els SARS-CoV-2 s'assembla més a d'altres coronavirus coneguts. La tasca ingent de lluita contra la Covid-19 hi passa indefectiblement per l'esbrinament dels orígens de la pandèmia. En aquest sentit moltes vies de recerca hi romanen obertes. Podria tractar-se d'una nova soca sorgida en alguna espècie de mamífers que fins ara...