Sortim del MWC convençuts: la tecnologia 5G és imparable. La seva potència innovadora ens deixa la certesa d’ésser de camí cap a un món diferent, més segur i més eficient, on gran part dels dispositius d’ús quotidià hi seran en xarxa. On la pràctica del comandament a distància des dels aparells mòbils esdevindrà un component fonamental de les nostres vides. El congrés de la GSMA, amb el ferm suport del Govern de la Generalitat, actua com un motor potent del nou estàndard de telecomunicacions.
El nombre global de dispositius mòbils i de connexions digitals hi suma i hi creix segon a segon (a l’escala de bilions segons el seguiment continu de la GSMA). Creixement continu i constant, de ritme alt i sostingut. Les previsions per als pròxims anys en són explosives.
La IoT (Internet of Things) exigeix una tecnologia de xarxa més versàtil, més escalable i més potent. Majors capacitats de connexió i de transmissió de dades. El canvi d’infraestructura de xarxa que s’hi imposa va molt més enllà de les evolucions anteriors. L’augment d’amplada de banda, més aviat un gran salt endavant, vindrà acompanyat de múltiples innovacions.
La velocitat d’estandardització 5G, superant-hi l’actual infraestructura 4G, n’és de creuer.
Els desafiaments que planteja l’adaptació, però, en són de gegantins. Al caràcter necessari, fins i tot inevitable, s’hi uneix l’efecte dòmino, la revolució en cadena que n’implica. Una nova economia, una nova productivitat, basades en el desenvolupament i en l’adopció del nou ecosistema de telecomunicacions. Una oportunitat de negoci ans mai no vista (amb un volum global previst de l’ordre dels trilions de dòlars per al 2035).
Catalunya ha estat tradicionalment un pol de la R+D+I i per tant no és aventurat afirmar què la seva empenta 5G al món mediterrani n’és d’estratègica. Els avantatges infraestructurals a Catalunya n’avalen l’associació per al desenvolupament. L’extensió de les xarxes mòbils i de les xarxes fines de nova generació. La fortalesa del sector TIC. L’impuls constant de l’educació i del coneixement. L’aposta ferma per la integració tecnològica global europea. L’Estratègia 5G del Govern de la Generalitat. La capitalitat del món de la mobilitat digital a Barcelona. Etcètera.
Avantatges geogràfics naturals i de comunicacions, addicionalment, que en fan de Catalunya la millor base europea d’operacions 5G a la regió mediterrània. Polítiques econòmiques obertes i avantatjoses, a més, que el converteixen en la millor opció a l’hora d’invertir en tecnologia 5G al sud d’Europa.
Per tot plegat, ara que el rellotge marca l’hora de la nova era 5G, a Catalunya hi som preparats.
Podreu trobar més informació a l’Estratègia 5G de Catalunya.
| Generació | 2G | 3G | 3G HSPA+ | 4G | 4G LTE-A |
| Màx vel. (Mbps - MB/s) | 0,3 - 0,0375 | 7,2 - 0,9 | 42 - 5,25 | 150 - 18,75 | 300 (37,5) - 1.000 (125) |
| Mitjana vel. (Mbps - MB/s) | 0,1 - 0,0125 | 1,5 - 0,1875 | 5 - 0,625 | 10 - 1,25 | 15 (1,88) - 50 (6,25) |
| Màx / mitjana (descàrrega mp3 7MB) seg | 186,67 / 560 | 7,78 / 37,33 | 1,33 / 11,2 | 0,37 / 5,6 | 0,19 - 0,056 / 3,72 - 1,12 |
| Màx / mitjana (Descàrrega Blueray 30 GB) seg | 800.000 / 2.400.000 | 33.333,33 / 160.000 | 5.714,29 / 48.000 | 1.600 / 24.000 | 800 - 240 / 15.957,44 - 4.800 |
Fem una ullada endarrere per recordar-ne com hi hem arribat en aquest punt clau de la història de les telecomunicacions.
Els anteriors canvis d’ecosistema de xarxa van ser més graduals, responent, més aviat, al concepte d’evolució. L’impacte hi esdevingut més acotat. El més apreciable, el primer potser, amb l’aparició de les xarxes 1G. La seva arribada va deslocalitzar-ne les trucades de veu. Ara ens n’emportàvem el cel·lular al cotxe, al parc o fins i tot a la platja. Adéu als fixos, fora cables. Benvinguda llibertat de moviment tot i que sota una tecnologia encara analògica.
Amb la 2G hi va arribar la digitalització de les trucades de veu. A més, ens va portar al mòbil els primers missatges de text (els trets bàsics dels quals encara avui els hi fem servir). Amb la nova ampliació de banda (xarxes 3G), un nou dispositiu hi va veure la llum. Molt més que un telèfon, la multiplicació de funcions fins i tot hi exigia un nou nom: smartphone (telèfon intel·ligent). Finalment amb l’estàndard 4G actual les tasses de connexió i la velocitat de transmissió de dades van continuar creixent, donant-nos les possibilitats hodiernes.
Més a dalt, a la taula, hi teniu una comparativa de velocitats de transmissió segons la generació de xarxa. També una estimació relativa dels temps de càrrega / descàrrega de fitxers.
Aleshores, amb l’adveniment de la cinquena generació, hi cabria esperar resultats de caire semblant. Per suposat un increment de velocitat d’intercanvi de dades i de noves funcions. L’impacte mitjan que s’hi podria preveure, si els avenços impliquessin només un increment d’amplada de banda, hi seria lleu o moderat. Ras i curt, en aquest cas, tothom hi seria preparat per algunes aplicacions addicionals amb una reducció dels temps d’espera. Connexions més àgils, tot i tractar-se de pàgines web molt sol·licitades, càrregues / descàrregues de fitxers pesants més veloces, superació de les discontinuïtats de reproducció en línia (directe o diferit), la possibilitat de jugar-hi ininterrompudament, etcètera.
Les millores a les xarxes 5G que hi veurem, tanmateix, van molt més enllà de tot això plegat.
Plantegem-nos dues preguntes.
- Quants dispositius digitals és possible connectar-hi funcionalment a la xarxa 4G?
- I quins avenços relatius n’ofereixen les 5G?
Les respostes potser faran llum sobre els canvis què hi viurem i alhora comprendrem una mica millor perquè hi parlem més aviat de revolució què no pas d’evolució 5G.
L’impacte 5G | Densitat de connexió massiva (II)
